El Partido Popular catalán acusa a CATALUNYA RADIO de sectarismo después de que en el programa de Bassas el expresidente italiano Cossiga calificara como ‘falangista’ y ‘franquista’ a Aznar

Lecturas

El Partido Popular de Catalunya que preside D. Alberto Fernández Díaz ha formulado una queja formal contra la radio pública de Catalunya – CATALUNYA RADIO, controlada por CiU – en la que denuncia sectarismo y manipulación en su forma de informar tanto de la Ley de Partidos contra Batasuna como de  la pastoral de los obispos vascos.

La gota que colmó el baso fue el programa de D.  Antoni Bassas, ‘Els Matí de CATALUNYA RADIO’, en la que ex presidente de la República Italiana, Sr. Francesco Cossiga, comparó al presidente del Gobierno español, D. José María Aznar con los dictadores fascistas sin que ni el presentador ni ninguno de los tertuliaos pusiera la menor pega.

–

La entrevista de la polémica:

Antoni Bassas: Senyor Cossiga, bon dia.

Francesco Cossiga: Bon dia.

A.B. Vostè va dir ahir a l’emissora pública RAI 3 sense ambigüitats que no li semblava correcta l’actitud del president José María Aznar amb tota mena de qualificatius. ¿Es reafirma en aquestes manifestacions?

F.C. Miri, ni Goebbels ni Hitler ni els teòrics del nazisme es van atrevir mai a qualificar de perversió cultural i ètica una acta dels bisbes catòlics o dels pastors luterans d’Alemanya. Ens trobem davant d’una greu agressió cap a la llibertat religiosa de l’Església basca, la qual cosa no em sorprèn, i coneixent la manera de fer i la vida d’Aznar no entenc com no se’l considera un falangista. I el falangisme de Primo de Rivera encara tenia una certa noblesa, evidentment amb vocació totalitària, però revolucionària, sindicalista, d’esquerres i republicana. Ara, però, ens trobem davant d’algú que podria ser com a molt el caporal d’una caserna marroquina de la legió estrangera de Francisco Franco. [@more@]

A.B. Vostè ha anunciat que properament visitarà Euskadi per recolzar els bisbes bascos i el govern del PNB. Quan preveu que farà aquesta visita?

F.C. Jo he escrit una carta d’adhesió i de solidaritat als bisbes bascos com a catòlic liberal, com a cristià, com a demòcrata i com a republicà, i ells ja m’han contestat amb paraules d’afecte. Davant d’aquesta indigna agressió d’un hereu de Franco, sense cap mena de cultura cristiana democràtica, jo faré aquesta visita de solidaritat cap al poble i als partits bascos per condemnar el terrorisme, però convençut que el terrorisme es combat amb la llibertat i no amb lleis lliberticides.

A.B. És molt clar que està molt en contra de la qualificació de perversa intel·lectualment que s’ha atribuït a aquesta carta dels bisbes bascos.

F.C. Exactament. Això és una cosa que ni tan sols els nazis històrics van ser capaços de fer amb relació a les cartes pastorals o al clergat holandès. Ens havíem de trobar amb un xicotot amb bigoti per patir, nosaltres, catòlics, cristians i demòcrates europeus, una agressió com aquesta. La llibertat de religió és el principi de qualsevol llibertat, i la llibertat de religió no és només llibertat de pregària o de culte, també és llibertat de poder seguir els propis bisbes i capellans.

A.B. Vostè com a exministre de l’Interior italià coneix prou bé la lluita antiterrorista. Vostè era ministre de l’Interior quan les Brigades Roges van assassinar Aldo Moro. Què volia dir ahir quan en aquestes declaracions a la televisió pública italiana va afirmar que hi havia terrorismes i terrorismes i que no s’acaba amb ells amb mètodes estrictament judicials i policials?

F.C. Esclar, perquè hi ha diferents terrorismes. Hi ha un terrorisme ideològic, com ho era el de les Brigades Roges, que es podia combatre amb sistemes policials i judicials. Jo no vaig ser gens tou a l’hora de combatre’l, fins al punt que m’anomenaven Kossiga, amb K i amb SS. Però, quan ens trobem davant de fenòmens de terrorisme d’arrel històrica i nacional com ara ETA, fins i tot una conservadora com Margaret Thatcher es va guardar prou d’il·legalitzar un partit que era considerat el braç polític de l’IRA. Estem parlant del Sinn Féin. I avui el líder d’aquell partit s’asseu al irlandès al costat dels partits protestants de l’Ulster. Il·legalitzar Batasuna, a més d’atacar-la és perdre la possibilitat de tenir un interlocutor polític. Això, després que el cavaller Aznar hagi compromès organitzacions catòliques i el bisbe de Sant Sebastià enganyant-los, dient-los que volia negociar amb la finalitat d’aconseguir, d’una banda, el final d’ETA, però de l’altra, empresonar-los per còmplices.

A.B. És clar que la solució que vostè proposa per resoldre el conflicte amb ETA, el terrorisme d’ETA, i la que s’està proposant en aquests moments de part del govern espanyol, no tenen res a veure.

F.C. Només faltaria. Jo sóc un catòlic liberal d’una família demòcrata antifeixista i que, a més, durant la guerra d’Espanya, estava de la banda dels demòcrates catalans, el líder dels quals -un catòlic- va ser afusellat per Franco, i de la banda dels demòcrates bascos. No anava de cap manera a favor de Franco.

A.B. President Cossiga, gràcies per les seves declaracions a ‘El matí de Catalunya Ràdio’ i bon dia.

F.C. Bon dia.